De La Col·lectiva a La Kol·lectiva

300 passes… el que hi ha entre La Col·lectiva y La Kol·lectiva.

I una autopista. L’AP7, que talla el territori de la Safor sense obrir camins cap al sud. La mateixa que va tirar enrere alguna de les nostres primeres companyes de viatge. Sí, l’autopista és bruta i sorollosa, però li hem plantat cara, i tantes altres coses que li hem plantat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Ara la veiem des de l’altra banda, perquè ens traslladem a una altre bancal.

L’hort de La Col·lectiva va sorgir com una necessitat d’un grup de gent de l’Ecoxarxa Safor-Valldigna d’abastir-nos de menjar utilitzant la moneda social. El que volíem era reapropiar-nos de la nostra alimentació i la nostra salut, però també d’un trosset de terra perdut d’un de tants dels nostres termes.

13442145_945422068937123_6064443479526189131_n

Vam signar un contracte de cessió per tres anys, i ens vam comprometre a mantenir-lo net, i ho vam fer. Però vam fer més que això, perquè en nosaltres també estava la llavoreta de crear un comú, un espai de totes i de ningú, on compartir experiències i sabers, on seguir teixint la xarxa, que ens fera aprendre les unes de les altres i de créixer en companyia. Ambiciós, sí.

I també vam construir un ombrall per necessitat, perquè no hi havia cap ombra a l’hort, per aprendre a ajuntar canyes amb les nostres mans, i pel gust d’aprendre de qui més en sap. L’ombrall ens ha donar matins de feina compartida, colze amb colze, i sota els canyissos hem menjat juntes, hem cantat i celebrat. Hem gaudit de l’ombreta i ens hem aturat a fumar quan teníem visita. Hem fet assemblees. Ha sigut plaça i àgora. L’estructura autoportant ens va servir de guia durant un temps i, ara, toca desmuntar-la i seguir endavant. Agafarem un altre trosset i en tindrem cura durant el temps que ens deixen i, quan s’acabe, n’agafarem un altre, i, si cal, un altre.

El camí col·lectiu no és fàcil; hem comés errors, hem hagut de desfer i refer, a voltes hem trencat i a voltes hem perdut… però sempre hem seguit amb ganes i il·lusió pel camí de la sobirania, el suport mutu i l’autogestió. Hem sigut moltes les persones que hem compartit espai i visió; moltes han passat i han marxat, altres han tornat, amb altres ens anirem trobant… perquè açò no s’acaba.

Ara toca anar fent camí a l’altra banda de l’autopista, amb algunes lliçons apreses, altres per repassar, i tantes que han d’arribar. Però sobretot amb tot l’agraïment a totes les persones que ho han fet possible perquè han fet un trosset del camí al nostre costat.

colectiva_foto
Gràcies a totes!

Hort La Kol·lectiva

Anuncis